L’obra artístiva de Margriet de Van Breevoort (Països Baixos) travessa una delicada línia entre l’extraordinari i l’inimaginable. Van Breevoort intenta ressaltar una xarxa de contradiccions, que abasta la dialèctica entre l’home i la naturalesa, així com la interacció entre l’orgànic i el tecnològic. Els límits que alguna vegada van separar als animals, els objectes creats per l’home i els propis humans s’estan tornant cada vegada més borrosos. La pell humana es converteix en un objecte, els animals es tornen humans.
Emprant un intens procés d’escultura, que implica la creació de motlles i l’ús de silicona especial, Van Breevoort crea meticulosament un món surrealista però plausible. En conseqüència, els espectadors es veuen subtilment portats a reflexionar sobre si aquesta realitat aparentment absurda podria, de fet, existir.
La creació de les seves obres d’art està impulsada per preguntes sobre l’autenticitat. Podem encara percebre alguna cosa com a “natural” quan tot el que es considera naturalesa ha estat influenciat i modelat per les mans de la humanitat?
Margriet van Breevoort, que resideix i treballa a Amsterdam, va completar els seus estudis en la Hogeschool voor de kunsten Utrecht, on es va graduar amb honors en 2013. El seu treball ha obtingut reconeixement en diverses fires i exposicions d’art internacionals.
La peça titulada “Homo refugus” oscil·la entre els passos vacil·lants d’aprendre a caminar i l’inquietant descens cap a un estat d’estancament. La seva creació, que s’origina a partir d’una massa informe d’argila, és paral·lela a la narrativa de la creació similar a la del Dr. Frankenstein, on l’artista li atorga una aparença de vida. Aquest procés de creació es fa ressò dels avanços científics moderns, on els investigadors exerceixen el poder de crear i manipular la vida mateixa, sovint partint dels components més bàsics de l’existència, com les cèl·lules mare.
